Discurs institucional de l'alcalde Miguel Comino l'Onze de setembre - L'Altaveu
569
post-template-default,single,single-post,postid-569,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-17.1,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

Discurs institucional de l’alcalde Miguel Comino l’Onze de setembre

Bon dia a tothom,

Entitats, corals, regidores, regidors, vicentines i vicentins… feliç Diada Nacional de Catalunya.

Avui commemorem els fets ocorreguts l’11 de setembre de 1714, la darrera jornada de guerra de successió després de mesos i mesos de setge a la ciutat de Barcelona per part de les tropes borbòniques del rei Felip V. Avui commemorem, per tant, uns fets que cal lamentar profundament i que van donar pas als Decrets de Nova Planta amb què l’absolutisme borbònic abolia les institucions d’autogovern i les llibertats civils catalanes.

Però avui també celebrem –i és del tot necessari recordar-ho– la fortalesa del poble català, la nostra virtut per superar guerres i èpoques funestes, dictadures i crisis socials i econòmiques de diversa índole. Catalunya, una de les zones més pròsperes i avançades de tot Europa, és avui el que és gràcies a la seva capacitat per refer-se de l’adversitat, fent de la riquesa cultural i ideològica una virtut i no pas un element de confrontació.

És per això molt important, fonamental, que des de les institucions puguem garantir la convivència a Catalunya (també a Sant Vicenç). Perquè la fortalesa del poble català (i de Sant Vicenç) rau en aquesta entesa, en la capacitat d’aglutinar diferents cultures i sensibilitats per sumar i no per restar, per multiplicar i no per dividir. Des del respecte a l’altre, a Sant Vicenç dels Horts, a tot Catalunya, convivim diferents sensibilitats, i tradicionalment hem sabut fer de la diferència un valor preuat, un tret identitari que ens fa més forts davant dels reptes i les dificultats.

Diàleg, respecte i tolerància han de ser la base en el dia a dia de la política i de les relacions socials. Cal serenor i responsabilitat. No cal dir-ho, estem vivint una època complexa, complicada, de la qual haurem de sortir tots junts, totes juntes; com un sol poble. Cal preservar la unitat civil del poble de Catalunya.  Caldrà, doncs, serenor i amplitud de mires per contribuir, cadascú des de la seva responsabilitat i des del seu punt de vista, a la convivència i a la normalitat democràtica d’una societat que s’ha demostrat eficaç en els moments més transcendentals de la seva història.

Segurament, en els darrers temps, ha faltat política i diàleg per part de tothom. I és que la realitat és molt més complexa que els discursos maniqueus del blanc i el negre, dels bons i els dolent, que se’ns han volgut vendre en nombroses ocasions per part d’uns i d’altres, des de visions esbiaixades de la realitat i del tot interessades. Per molta diferència que hi hagi entre ideologies, per molta distància que hi pugui haver en la qüestió identitària, sempre és possible acostar-se a l’altre i conviure-hi, créixer entre totes i tots com a societat. No només és possible, sinò que és del tot necessari. I Sant Vicenç dels Horts ho ha demostrat al llarg de la seva història. Som un poble fort i unit, amb diferents sensibilitats que han sumat, que han multiplicat.

Em sembla que hi ha una metàfora prou adient per reflectir aquest esforç col·lectiu que celebrem avui. La metàfora fa referència al ball de la sardana. Ja sabeu que l’acte d’avui sempre l’inicia un representant de les entitats, encarregat de lliurar la senyera al municipi perquè puguem procedir a la seva hissada. Enguany aquest lliurament l’ha fet un membre de l’Agrupació Sardanista de Sant Vicenç dels Horts. La sardana, efectivament, pot servir-nos per expressar la força col·lectiva de tot un poble, basada en allò que uneix i que ens ajuda a acostar-nos als altres per molt separats que puguem estar. Només cal agafar les nostres mans amb les de qui tenim al costat, a banda i banda, i confiar en la força i en la destresa del grup per tancar el cercle i ballar, ballar amb tothom, no només amb qui tenim més a prop. I mirar-nos de cara, als ulls.

Voldria dedicar l’última part del meu discurs precisament al paper de les entitats i del teixit social de Sant Vicenç dels Horts, com a elements que cohesionen i dinamitzen el dia a dia del nostre municipi. Ho destacava en els primers dies de mandat com a alcalde i ho faré també avui públicament. Podem sentir-nos molt orgullosos d’un teixit associatiu, veïnal, d’entitats… totalment implicat en el creixement de la nostra societat. Les entitats sou el nostre referent i la raó de ser de totes les polítiques públiques que s’engeguen des de l’administració local i ens marqueu el camí per fer de Sant Vicenç un poble de futur.

Des dels diferents Ajuntaments democràtics, els governs municipals que hi ha passat, han contribuït a millorar Sant Vicenç dels Horts. Cadascun d’ells des del seu posicionament polític i amb el seu model de poble, però tots amb l’objectiu de fer de Sant Vicenç un municipi millor.

I un exemple és el que farem ara, qui vulgui, visitar Can Comamala: un casa històrica de Sant Vicenç, que va ser recuperada pel municipi, que ha jugat diferents papers en els darrers anys, que el govern municipal anterior va fer la feina de rehabilitar-la i que ara el govern actual us convida a visitar en aquesta jornada de portes obertes.

Normalitat democràtica.

Treballarem i ens esforçarem per continuar contribuint al progrés del nostre poble.

Gràcies a totes i a tots. Que tinguem una bona diada nacional de Catalunya. Visca Catalunya! I Visca Sant Vicenç dels Horts!

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.